Susannes
Premi Bearn de Narrativa 1998
Col·lecció Zitzània. Di7 Edició. Binissalem (Mallorca), 1999
Wimbledon
(Tornar a Susanna)
La princesa llença la bola enlaire i la reina flexiona els seus
genolls lentament. 30 a 15. La pilota cau sobre l'escaire del rectangle,
i llavors rep el cop de la corda tibada, que l'envia a l'espai inassolible
del paral·lel. La princesa es mira l'herba i es maleeix per la
pujada precipitada a la xarxa.
De sobte truquen a la porta. Susanna aixeca els ulls del llibre que
aguanten les seves belles mans des de fa una hora llarga i mira Daniel.
Ell s'aixeca i se'n va cap a la porta.
Susanna és una gran lectora. No només llegeix, però,
les pàgines groguenques del volum que té al seu davant.
Fa dues setmanes que ha descobert que si mira atentament el front de
Daniel des d'una determinada posició pot llegir els seus pensaments.
El primer dia se n'espantà. Analitzà en silenci la nitidesa
de les paraules que de cop i volta arribaven al seu cervell sense ser
dites, i cregué que s'havia tornat boja. Llavors pogué
comprovar, amb un simple interrogatori, que senzillament havia après
a llegir els pensaments del seu company:
"aniria al cinema..."
-Vols que facem alguna cosa, quan acabi el telenotícies?
-Podríem anar al cinema.
"hauria de ser una d'aquelles pel·lícules d'acció
que no et fan pensar gaire..."
-Què vols anar a veure?
-No sé, alguna pel·lícula d'acció.
S'ha passat els darrers quinze dies entrant ara i adés en la
ment de Daniel. Però, fidel a una virtut que no vol veure compromesa
per les seves lectures impunes, cada cop que algun indici en el discurs
de la pensa de Daniel la inquietava ha decidit interrompre'n la recepció.
No fa ni deu minuts que, mentre ell mirava nerviós la televisió,
ella s'ha assegut amb la perspectiva adequada i ha pogut llegir:
"no comet errades. i avui aquesta no n'endevina ni una."
Llavors ell ha fet un crit. La bola no havia entrat. Susanna s'ha distret,
i ha perdut el fil dels pensaments de Daniel:
-No cal que et posis així.
-És que em sembla que avui tampoc no tornarà a guanyar.
"ja l'ha tornat a ensarronar una venedora de miracles!"
-Diu que és d'una empresa de televisió a la carta, que té grans novetats per a nosaltres -fa ell amb el gest de la criatura que demana perdó.
-Sí? -Susanna convida a seure la venedora amb un gest obvi de contrarietat.
-Ah? Miràveu el tennis? -comença la venedora, ignorant el missatge de Susanna-. Qui guanya?
Daniel li diu qui perd, i la venedora endevina en els seus mots la decepció.
-Doncs mira: et puc oferir el resultat que vulguis.
-Què vols dir? -fa Daniel, escèptic.
-Vols que es capgiri el marcador? Deixa'm un telèfon. Trucaré a la central i t'ho demostraré.
Susanna s'aixeca sense dir una paraula, surt de la sala i torna uns segons després amb el telèfon portàtil.
Mitja hora més tard, la princesa ha remuntat el marcador advers i s'adjudica, davant de la mirada atenta i estupefacta de Daniel, i ara també de Susanna, el torneig.
-Us deix la meva targeta. Quan us hàgiu decidit em trucau. L'oferta de subscripció en les millors condicions serà vàlida durant tot aquest mes.
Daniel i Susanna tornen a asseure's al sofà. Ella agafa la targeta. Daniel ha portat de la cuina una botella de cava i dues copes:
-Hem de celebrar-ho.
Susanna llegeix la targeta una vegada i una altra.
-Què et sembla? -demana Daniel.
-No sé què t'he de dir -fa ella per contestar la pregunta d'ell, i perquè realment no troba paraules per trencar l'estranya emoció que sura en l'aire carregat de la sala.
Llavors Susanna creu que el retorn a la lectura farà més còmode el silenci, i torna a obrir el llibre que té al seu costat. Daniel beu i accepta la treva. Mentre la princesa aixeca el trofeu, pensa:
"potser ara que estam contents hauria d'aprofitar per dir-li-ho."
Susanna no ha llegit això, però pensa que vol saber què passa exactament en aquest mateix moment pel cap del seu company.
-Mai no t'asseies en aquesta butaca, i fa un parell de dies que hi ets a tota hora -comenta ara Daniel.
-No hi estic més temps que tu davant de la televisió -retreu Susanna a la defensiva.
-Ja hi tornam a ser... -mormola ell.
Susanna, discretament, alça la mirada de la pàgina que, per fer menys evident la seva observació, havia començat a llegir després dels murmuris de Daniel, el qual sembla tornar a tenir els ulls segrestats per la petita pantalla, on comença un telefilm ensopit i gris:
"no sé com podria començar. potser no convé. potser si li'n parl encara acabaríem malament. per què sóc tan poruc, però: si s'enfada? enfadar-se? i si em deixa?"
Susanna sent com s'acosten les espurnes del neguit, que cauen després, des dels mots no dits de Daniel, com una finíssima pluja sobre el seu cervell. S'adona com s'enterboleix també la sintaxi dels pensaments del seu company. Llavors continua llegint:
"de fet encara no entenc per què ha passat. ai! el desig. no puc deixar d'intentar recordar la seva olor. pot una olor recordar-se? pot una olor haver-me portat al seu cos? una olor, només? no té sentit; no en té. vaja una escena més barroera: com és possible que a aquesta bleda se li hagi mort el marit!? mira, com lluu el seu somrís sota les lletres de crèdit!"
Aleshores ella pren una decisió que creu plena de coratge, i proposa, per tal d'evitar continuar llegint els pensaments de Daniel:
-Vols prendre alguna cosa més?
-Sí, una cervesa ben freda -fa ell.
Evidentment, Susanna no necessitava la seva resposta, i és ja a la porta de la cuina quan sent un crit d'exclamació d'ell:
-Fan el partit!
Ella prepara dos tassons, dues cerveses negres, bessons i olives. Surt de la cuina amb la safata a les mans i, en veure que Daniel és absort davant dels moviments dels jugadors sobre la gespa, reconeix com el neguit que una estona abans l'ha envaïda no ha decaigut, i explota:
-Però, no fan la final de dobles?
-Sí, d'aquí a una estona. Deixa'm veure el resultat del partit de futbol, abans.
-D'acord. Té -i li aboca la cervesa al tassó.
"crec que no li ho diré. de segur que no aclariria gaire cosa. ben mirat, no crec que tingui gaire importància. tot plegat, què ha passat?"
Susanna es troba en la posició amb què veu amb més claredat els mots no pronunciats de Daniel. Encara no ha pres una decisió, però sap que aquesta s'acosta. Malgrat això, no minva la seva inquietud:
-Canvia el canal; vols?
-D'acord.
"i ara! què deu tenir. què he fet, ara? si, a ella, no li agrada gaire el tennis. de vegades s'enfada per no res."
-No m'he enfadat -se li escapa, a Susanna.
-I qui et diu res, ara?
-És que... així com has dit "d'acord"... -intenta arreglar-ho ella.
"ai, si ho sabés! i qui sap, potser no passaria res. si em pogués llegir el pensament! tot plegat, de què es tracta? només una nit. a més, mai no hem dit que això no ens pogués passar. tanmateix, m'imagín sempre tornant a Susanna. així que supòs que puc dir-li-ho. o que no cal dir res. que no cal espatllar-ho."
-Saps què? Podríem trucar a l'empresa aquesta de televisió a la carta -diu Susanna-. Qui vols que guanyi? I, decidida a aixoplugar-se, fidel com vol mantenir-se a la seva virtut, pensa:
"vejam si així se'm distreu."
Copyright© dels textos literaris: miquel bezares. És permesa la impressió en paper prèvia sol·licitud a l'autor i, en el seu cas, a la casa editora. Copyright© de la resta de textos: els autors.