DELS QUI ESCRIUEN

Retrats de Toni Catany. Textos de Miquel Bezares

La imatge dels qui escriuen, ben mirat, pertany al lector. És venial el furt de l'objectiu si un pensa en el poder que als que llegeixen atorguen els qui escriuen. Quan el fotògraf autor encara l'objectiu amb el semblant de l'autor escrivà, l'ull hàbil de l'òptica que no és només física copsa el posat, el fingiment, i la mirada de qui escriu i mira l'objectiu voreja l'espera, s'aproxima a la inversemblant ficció que és la realitat.
Sovint els qui escriuen renuncien a la imatge. Perquè s'estimen, sobretot, la que defineix i commou la seva paraula escrita. O perquè és tan evident en les seves grafies que la llum és simple retòrica.
És aquest àlbum un llibre d'autors. També, i sobretot, la lenta i pacient obra d'un autor. Els retrats dels qui escriuen recollits en les seves pàgines són les imatges que Toni Catany obtingué, en gran part, abans de desenvolupar una de les obres més singulars de la fotografia contemporània. El retratista fou conduït davant dels qui escriuen per diversos motius, els que van de l'encàrrec editorial a l'estricta voluntat personal.
Fragment del text introductori

L'estiu de Sant Miquel

Has arribat a la vella biblioteca del pare i has obert, sobre la taula de vidre, els llibres que mai no has oblidat. El pi, l'aire i l'ocell neixen del blanc que no és blanc, de les fulles que no són fulles. Sobre el fràgil paper, les pageses es despullen a les platges desertes i ens cabussen a l'alegria de l'aigua. T'assegures que la porta és oberta, i que a la vella biblioteca del pare i del fill hi ha encara llibres plens d'arbres que el vent interroga.

Nota d'homenatge a Marià Villangómez