Crònica del desfici, de miquel bezares

Dona, el llençol em parla de tu;
el coixí conserva encara els teus cabells,
el repòs de la teva faç desdibuixada;
encara l'olor del teu alè esclafa
la llana marcida del jaç, i la fusta
besada pel corc reté en silenci
la placidesa del teu son. Dona,
el sostre plora pel teu cos;
pels teus pits gemeguen les parets,
i per les teves mans els ocells
trenquen els vidres dels finestrals
i rebenten el trespol daurat.
Dona, la cambra em parla de tu;
em diu el teu redòs i clama
pel teu fugir rabent, pel teu esquerp
callar, al llit de la meva placidesa.


Crònica del Desfici Premi de Poesia Josep Munteis (Premis Ciutat d'Olot) 1991 Columna Ed. Barcelona, 1992		Dona, el llençol em parla de tu; el coixí conserva encara els teus cabells, el repòs de la teva faç desdibuixada; encara l'olor del teu alè esclafa la llana marcida del jaç, i la fusta besada pel corc reté en silenci la placidesa del teu son. Dona, el sostre plora pel teu cos; pels teus pits gemeguen les parets, i per les teves mans els ocells trenquen els vidres dels finestrals i rebenten el trespol daurat. Dona, la cambra em parla de tu; em diu el teu redòs i clama pel teu fugir rabent, pel teu esquerp callar, al llit de la meva placidesa.

	Del teu nom, dona, penja aquest poema. Una sola paraula i molta significança aguanten aquests versos, no els més tristos. Els teus llavis, mig alè i una vibració arrenquen la primera punyida lleument. Rera l'encletxa un vel tremola i mitja boca acull el teu aire, la teva llengua cerca les dents i el teu paladar gemega. Esclaten les teves genives i les meves orelles reben el darrer so de la teva darrera articulació. Mir sota el llit, en despertar. Era jo, el qui pronunciava, en somnis, el teu nom.







Copyright© dels textos literaris: miquel bezares. És permesa la impressió en paper prèvia sol·licitud a l'autor i, en el seu cas, a la casa editora. Copyright© de la resta de textos: els autors.