El rei

Rei pot ser dir lo pobre dins sa pensa
per un petit do que el sia ofert
e, lo ric hom de llarguesa desert,
gran suma d'or pobretat no el defensa.
Ausiàs March

"Només un home pot haver-hi per a un regne i en el cor d'una dona" -digué el rei. "Ningú que tengui els meus ulls no pot intentar oblidar-te". Mirava la dama i callava. I ella deia poques coses, amb els ulls, amb les mans. Ell recordà el seu gust, la seva vulnerabilitat. El cambrer els serví un glopet de maduixa. Ella el besà; o potser fou ell el qui la besà. Ell sentí nàusees, i corregué cap a l'escala. Entrà un personatge d'una altra història, i ella se sentí atreta per ell, fins i tot abans de veure'l. Quan ell pujà de bell nou l'escala, ella ja no hi era, perquè l'altre personatge ja l'havia seduïda; li havia dit que la volia per a ell tota la nit. El cambrer demanà al rei pels ulls, i ell li contestà que abans de l'alba seria cec. Ella entrà llavors, ja tard, i el rei, ebri i sol, en veure-la, es tragué els ulls i els posà dins d'un tassonet, perquè s'inundassin de les darreres gotes de maduixa i de les primeres llàgrimes, mentre ella, folla i irada, cridava el seu nom. Després, la reina mormolà que desitjava engendrar un príncep.

L'escorpí fremeix l'arena d'aram
i esguarda punxegut els moviments d'un mar
retut a la misèria solar d'un fosc alenar,
d'un foll anhelar.
Bellumes irisades dels camps lunars
ennueguen els ulls i les mans i els cants
d'homes estesos, immòbils, sobre el mar
i sota la llum d'una rara inexistència,
mentre esclaten els rellotges i s'escolen
els teus dits, les teves carícies emmetzinades.