Primer van arribar els fills, i ho feren per un lloc ben sorprenent: entraren a casa per la gelera. Un matí, mentre col·locava als estants corresponents les copes que la nit anterior havíem sacralitzat convertides en calzes en un dels nostres festins habituals d'alcohol, vaig sentir un soroll metàl·lic dins el frigorífic, seguit d'un enrenou de vidres romputs i d'una successió de cops tímids, com si algú demanàs, des de l'aparell, que li obrís la porta. I així doncs jo mateix els convidava a entrar en obrir-los la porta de la gelera. Entraren somrients, i evitaren, amb la seva alegre rapidesa i amb les afables atencions que em dedicaren, que pogués caure en el més gran espant. No vaig poder ni comptar-los, perquè en cinc minuts n'hi havia ja per totes les cambres, i la porta de l'altra dimensió que havia esclatat dins la meva gelera semblava que no havia de cloure's mai. Van endreçar la casa, just arribats, i a migdia fins i tot el frigorífic era el de cada dia, ja tancat el forat de l'altre món. Em portaven begudes, em prepararen el bany, em dugueren el diari i em deixaren el jardí més bell que mai. Més tard havien d'arribar els pares, que triaren el rebost, més gran que la gelera, per obrir-hi la seva porta. Sort que la meva economia anava, aleshores, ben magra, i que el rebost era més aviat buit, perquè la segona porta ocupava gairebé tot l'espai destinat a uns queviures inexistents i al record de les andrònimes més variades. La meva submissió, evidentment, fou total, sobretot en veure l'alçada dels pares, els seus cossos robustos i la facilitat amb què, quan un d'ells m'agafà amb els seus tres braços poderosos com si fos un cadell i amb joia em llençà a l'aire i em tornà a recollir satisfet no ho podia ja negar, podrien aquelles criatures d'un sol ull, enorme i bellíssim, dominar el món sencer des de casa meva.