11 Poemes
Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1997
Iris desafia els déus
d'una escultura de Rodin
Mai més no seré la vostra missatgera.
Mirau-me dansar per darrer cop
sostinguda pel sol i per l'aigua,
retuda al difícil equilibri de les pluges:
mirau-me dansar per darrer cop,
perquè fugiré amb el vent cap a les terres
de llevant, i deixaré caure el meu cos
sobre el tronc incert de l'home nu
que em somia: la meva apagada flor
rebrà l'impacte de l'aire i de l'ull
mortals: de l'arrel i de la sang, principi
i final.
Afrodita oculta
Si la mà seguia amb la mirada d'aigua,
les ungles de vidre clavant-se al teu
dors de marbre, l'arena de la pell
devorada enfilant-se al teu coll las.
Si l'urpa desesperada veia només:
com no havia d'ignorar, sota les llàgrimes
tallants dels teus llavis, el pit obert,
i el teu cor esmolant la sal i esberlant
la pedra? Com havia de conèixer les venes
enceses dels teus ulls, si en pensar-les
els tancaves? Com podia ajupir-me,
si en tocar-te et giraves, i només
l'esquena m'oferies, de bell nou,
i un immens i abissal desig de set?
Copyright© dels textos literaris: miquel bezares. És permesa la impressió en paper prèvia sol·licitud a l'autor i, en el seu cas, a la casa editora. Copyright© de la resta de textos: els autors.